Els convivents d'una parella estable poden establir pactes per escollir i sotmetre a algun dels règims econòmic matrimonials existents. En aquests casos la dissolució i liquidació del seu patrimoni s' ha de tramitar conforme al règim econòmic matrimonial escollit.

En el cas que els convivents no hagin formulat pactes respecte el seu règim econòmic, la parella de fet no són mers comuners, i hauran de tenir en compte l'article 7.2.B del Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre que disposa que estan exempts de la liquidació i el pagament de l' impost de transmissions patrimonials els excessos d' adjudicació que sorgeixin per al compliment del que disposen els articles 821, 829,1056.2 i 1062.1 del Codi civil, i el que disposa el dret foral basat en els mateixos fonaments, així com l'article 1062.1 del Codi Civil.

Per la qual cosa, en el cas de fer la divisió de cosa comuna, quedant-se un dels convivents amb l'immoble, però compensant a l'altre amb una contraprestació en metàl·lic del valor corresponent a la quota de participació, sempre que el bé sigui indivisible, aquesta operació no estarà subjecte a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses.

Tampoc estarà subjecte al ITPO, quan el convivent el qual s'adjudica el bé també assumeix la part de la hipoteca que li corresponia a l'altre comuner, i només li ha de compensar amb metàl·lic en el cas que hi hagi una diferència amb el valor que li correspongui en funció de la seva participació en la comunitat. No obstant això, si aquesta operació no s' ha efectuat mitjançant resolució judicial, estarà subjecta a la modalitat impositiva d' actes jurídics documentats.

Per acabar, no és aplicable l' article 32.3 del Reial decret 828/1995 en relació amb la dissolució de condomini en cas de separació d'unions estables de parella.

Article 32.3 - Tampoc motivaran liquidació per la modalitat de «transmissions patrimonials oneroses» els excessos d'adjudicació declarats que resultin de les adjudicacions de béns que siguin efecte patrimonial de la dissolució del matrimoni o del canvi del seu règim econòmic, quan siguin conseqüència necessària de l' adjudicació a un dels cònjuge de l' habitatge habitual del matrimoni.

Si els convivents es reparteixen el patrimoni comú de manera que es crea un excés d' adjudicació, sense que aquest sigui compensat, l' excés d' adjudicació haurà de tributar per l'impost de donacions.

En quant a la pensió compensatòria i la compensació per treball realitzat, l'article 33.3.d) de la llei del IRPF 35/2006, de 28 de novembre estableix que no hi ha guany o pèrdua patrimonial en les adjudicacions que es practiquin per imposició legal o resolució judicial en l'extinció del règim de separació de béns, per causes diferents de la pensió compensatòria. Per això, podem dir que en el sol cas de la dissolució del règim econòmic de separació de béns, la compensació econòmica no comporta el guany o la pèrdua patrimonial.

En quant a la pensió compensatòria, en tots els casos està subjecta al impost de la renda de les persones físiques, serà qualificat com a rendiments del treball, i gaudirà de la reducció que estableix l'article 18.2 de la LIRPF, li seria d'aplicació la reducció prevista pel càlcul del rendiment net del treball de l' article 19 del precitat text legal, i es sotmetria a les escales progressives de gravamen, que preveuen els articles 63 i 74 de la Llei de l'impost.

Aquesta renda derivada de la pensió compensatòria a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, a excepció de les fixades a favor dels fills del contribuent, podrà ser objecte de reducció en la base imposable, de conformitat amb el article 55 de la LIRPF.

Respecte a la compensació per treball realitzat o qualsevol altra indemnització derivada de la cessió d'unió estable o dissolució de matrimoni amb un règim econòmic matrimonial diferents al de la separació de béns, aquesta renda quedarà subjecta a l'impost sobre la renda de les persones físiques, i l'hem de qualificar d'acord amb les categories que la norma estableix: com a rendiments del treball, rendiments de capital, o rendiments d'activitats econòmiques o guanys patrimonials. Si fos qualificada la renda com a rendiment del treball, i renda irregular, la mateixa seria reduïda d’acord amb el que disposa l' article 18.2 de la LIRPF, li seria d'aplicació la reducció prevista per al càlcul del rendiment net del treball de l'article 19 del precitat text legal, i se sotmetria a les escales de gravamen, escales progressives que preveuen els articles 63 i 74 de la Llei de l'impost. Si el lliurament de la compensació es qualificarà com a guany patrimonial, no gaudiria de reducció, i s' integraria pel valor total percebut, i se sotmetria a les escales de gravamen, escales progressives, previstes en els articles 63 i 74 de la llei del impost. L'abonament de la compensació no serà despesa fiscalment deduïble per al pagador, ni quantitat que pugui reduir la seva base imposable conforme el que disposa l'article 55 de la LIRPF, ja que no podem identificar aquesta quantitat amb la pensió compensatòria que queda prevista en el precepte referit.